Valencians, valencianes, ja és 9 d’octubre. El nostre dia gran. Eixe dia en el què commemorem l’arribada d’un rei, que nascut a Montpeller, vingué a estes terres a conquerir i a fundar. Jaume I va entrar al cap i casal i es va fer l’amo i senyor del corral i del carrer, de la figuera i la parra i la flor del taronger.
I fent paral·lelisme, podem dir que el nostre insigne president, Ximo Puig, s’ha fet amb el corral i el carrer d’estes terres sense nom, al sud d’un país que sí vol ser.
Ara fa més de 5 anys, que els lermistes armaren al seu darrer cavaller, de trista figura i semblant inversemblant. Un homenot que es va fer, per la mínima, amb les regnes de lo regne i que a poc a poc s’està fent l’amo des del Sénia fins al Segura i des de terres xurres fins a la mar.
I este cavaller, hereu d’antics conqueridors ,ve muntat a lloms de podemites i compromisers, amb el perruquí al vent. I cavalca per les hortes riberenques, puja cims i baixa al mar. I compareix amb la seua consellera que és costella i amb la de Sanitat, també. D’ençà de la pandemia s’ha fet omnipresent.
I si ningú no ho remeia, cavaller per temps tindrem. I a tots ens recorda a la dama de roja figura que muntada a lloms de blaver, amb el cap i casal es va fer. I 26 anys tardà en deixar el poder.